Molt malfaener, que mai té ganes de fer faena.
Sovint es completa el modisme comparatiu dient: més gandul que la penya de Cendra, que, per no fer, no fa ni tomello.
També s’usa amb el mateix significat el modisme comparatiu equivalent més gandul que la penya de Xarpa que també es completa sovint de la mateixa manera. Els dos modismes són propis de Crevillent. Les penyes de Cendra i de Xarpa són indrets de la serra de Crevillent. Els noms populars crevillentins són penya i Cendra i penya i Xarpa. La i és la preposició de en la qual la d intervocàlica ha caigut i la e s’ha tancat fins a convertir-se en una i. Aquest fenomen és general en els parlars valencians al sud de la línia Biar-Busot. Tomello és una denominació del Thymus vulgaris que en altres llocs rep els noms de timó, timonet, frígola o farigola.
Aquests modismes comparatius els arreplega Joan-Lluís Sanxis i Forriols en el seu llibre Saviesa popular el qual els va arreplegar a Crevillent de boca de la senyora Dolores Gonzàlvez Candela, “la Loli la Palmereta”. Aquesta dona, nascuda l’any 1928, conservava un valencià crevillentí pràcticament incontaminat i coneixia moltes paraules, expressions, dites, refranys, cançonetes, poesies i narracions pròpies de la parla local de Crevillent. Malauradament, fa faltar l’any 2012. L’estudiós crevillentí Vicent-Josep Pérez i Navarro va fer diversos enregistraments de “la Loli la Palmereta” alguns dels quals estan en internet a disposició de tothom.
Les penyes de Cendra i Xarpa són zones de la serra de Crevillent bastant secalloses a conseqüència de la forta insolació a què estan exposades i pobres en plantes medicinals. A més, el fet que estiguen molt prop del nucli urbà fa que estiguen a l’abast de la gent i, per tant, han sigut molt més espoliades al llarg dels temps que altres indrets de la serra més allunyats de la població.