Que és molt distingit, molt elegant, molt educat, que té molt bon gust.
Josep Lozano, en la novel·la El mut de la campana, escriu:
–Primer contava, a altes veus, una història d’adulteri… Que coneixes una tal Constança, gent non sancta, regna solta, antiga farsera, i més fina que un dobló de Sevilla, amb qui has tingut o tens coneixement carnal…
Aquest modisme comparatiu ja l’empra en el segle XVI Pere Joan Porcar en Coses evengudes en la ciutat i regne de València. Joan Fuster, en l’assaig Poetes, moriscos i capellans, cita eixes paraules de Pere Joan Porcar:
Porcar afirma que, en efecte, el Virrei era sensible a les recomanacions, a l’hora de dictar sentències. Per això, la pitjor de les alcavotes encausades –”més fina que dobló sevillà”, indica el vicari– escapà de la sanció infligida a les altres.