Que és molt distingit, molt elegant, molt educat, que té molt bon gust.
Es pot usar per a expressar que un home és homosexual, com en el següent fragment de la novel·la Temps de batuda, d’Enric Valor i Vives:
–Genovard, vostès ara tenen molta sort. El Comitè de Defensa s’ha fet càrrec del domicili de mossèn Fidel, un capellà més fi que l’or i més fals que una corda d’almasset.
Uns renglons més avant l’autor explicita l’homosexualitat del capellà en qüestió:
–Ha, ha! –rigué Verdú–. No hi ha cas, Frederic. Ja sé per on vas, però al pobre mossèn Fidel les dones li feien nosa, en pla íntim, es comprèn.