Desfet, tremendament cansat, cruixit, baldat, sense forces ni ànim per a fer res, sense esme.
El desaparegut algepsar de Jàfer, d’Ontinyent, era una indústria molt coneguda, sobretot per les persones relacionades amb la construcció.
En l’escrit eeeii…! hi ha algú…? –malentesos d’estiu (o no), de David Mira Gramage, que podem trobar en internet, llegim:
Bo, arribe a casa més fet pols que l’algepsar de Jàfer i automàticament connecte la ‘tele’ […]
En el llibre inèdit Paremiologística atrotinada, també de David Mira Gramage, podem llegir el text següent:
Estar més fet pols que l’algepsar de Jàfer [cognom que sol estar castellanitzat: ‘Cháfer’… buf!] (estar molt cansat, físicament, i també psíquicament…) (evocar l’antic algepsar d’Ontinyent, o els pobres obrers explotats). Sí, ja sé que no sóc qui per donar lliçons / i que estic més fet pols que l’algepsar de Jàfer –tants anys / que du ensorrat, com jo, diguem-ho tot-…, david miratge [sic], quadern dels anys trencats, pàg. 120 (inèdit).
Una variant del mateix text va ser seleccionat per al volum Antologia poètica, 1978-2016: de vida i miratges, de David Mira Gramage (a cura de Josep Sanchis Carbonell):
Ja sé que no sóc qui per donar cap lliçó
i que estic més fet pols que l’algepsar de Jàfer (tants anys que du ensorrat
–com jo, diguem-ho tot) i que si açò i si allò i tu què fas… eh?, digues….
NOTA 1: Aquest modisme comparatiu l’arreplega Josep Sanchis Carbonell en Bocaviu.
NOTA 2: Done les gràcies a Josep Sanchis Carbonell per la seua ajuda.