Passar, tindre o patir molta fam.
En el llibre En gris marengo, de Joan Josep Cardona Ivars, podem llegir:
I s’ha de fer la visita amb cistella ben guarnida de provisions. Si aquestes faltaren, estaria en boca de tothom la dita de passar més fam que el gall de la Passió. Sant Lluc, que era metge per l’escola siríaca, parla del gall. Acompanya el relat de la negació de sant Pere. Canta el gall a punt d’acabar la nit. És la nit en què Jesús passa la primera part del seu suplici. Canta el gall perquè té gana. I sant Lluc amb ull clínic i primitives nocions psicològiques pensa en sant Pere, el seu principal, i endevinem en la lectura del seu evangeli el xoc emocional que viu el príncep dels apòstols. Aquest, que encara no té patent per a fer prodigis, no pot fer callar telepàticament la cantúria de l’au. Després, com diu sant Lluc, sí que fa miracles amb autoritat i deixant que la seua intervenció obre prodigis entre els malalts. Allà en el Flos Sanctorum queda escrit.