Es diu de qui para dret i rígid.
En la narració curta La Font de la Reina, dins De la meua garbera, de Josep Pascual Tirado, podem llegir:
I aixina corre la vila més erta que una panissera, girant-se a cada boca de carrer per vore si l’han cridada d’alguna casa de senyors.
En el Diccionari català-valencià-balear, en l’entrada panissera, trobem:
Planta del panís; cast. panizal, maizal. Una d’aquestes munyoques que guarneixen els pagesos… a l’objecte de salvar les panisseres de les envestides dels aucells, Vayreda Puny. 193.
En el llibre Los nombres trecentistas de botánica valenciana en Francesc Eiximenis, de Lluís Alpera, trobem:
En el catalán dialectal , la Setaria italica recibe también los nombres comarcales de panissa , panissola , panissera y existen los colectivos panissar , panissal y panisser , el primero también como topónimo .