S’usa per a expressar que alguna cosa està molt enredrada, molt embolicada, molt embrollada, molt complicada.
NOTA: En l’entrada madeixa del Diccionari històric del valencià col·loquial (segles XVII, XVIII i XIX), Joaquim Martí Mestre, trobem: «enredrar la madeixa loc. ‘embullar, embolicar’. “No enredres més la madeixa, / que sols de oir-te m’ensenc” (Milacres, 252). Loc. NR. Metàfora. Cf. més embolicat que una madeixa (DCVB, VII, 107).»