més eixut que l’espart

1) En sentit real: molt eixut.

2) En sentit figurat i referit a un ésser humà: que té poca carn i poc greix, que és flac i està acartonat.

3) En sentit figurat i referit a un ésser humà: esquerp, aspre, difícil de tractar, de poques paraules, molt reservat, de caràcter adust.

En la novel·la Fàtima de Berfull, de Vicent Sanchis, trobem:

–Espereu que torne a beure, que tinc la boca més eixuta que l’espart.

En sentit figurat podem dir, per exemple:

Sí, és molt bona persona, però té un caràcter més eixut que l’espart.

Aquest modisme comparatiu és (o era) d’ús habitual en el valencià nord-meridional.