1) En sentit real i referit a persones o a coses: ‘dret i rígid’.
2) En sentit figurat i referit a un ésser humà: ‘tibat, estirat, orgullós’.
3) En sentit figurat i referit a un ésser humà: ‘molt honrat, de consciència recta’.
En el llibre En gris marengo, de Joan Josep Cardona Ivars, podem llegir:
Eren caràcters formats en la sentència d’Ovidi rectior trabie (més dret que una biga), que no es podien traure mai de damunt.
NOTA 1: Hi ha una errada: és rectior trabe, no rectior trabie. En el Lexicón etimológico y semántico del latín y de las voces actuales que proceden de raíces latinas o griegas, de Santiago Segura Munguía, en l’entrada rectus, -a, -um, trobem: «rectior trabe, más derecho que una viga».
Rectior és el nominatiu comparatiu de rectus. Rectus, -a, -um singifica ꞌrecte, dret, tes, ert, perpendicular, erecte, dempeusꞌ. Trabe és l’ablatiu singular (regit per rectior) de trabs, -is. Trabs, -is significa ꞌtronc, arbre, verga (significat obscé), tea, clava, tret, biga, cairat, vaixell, navili (ús metafòric), sostre, torxa, javelina, ariet, tauló, taulaꞌ.
En Les metamorfosis, d’Ovidi, llibre iii, vers 78, llegim:
Tum uero, postquam solitas accessit ad iras
causa recens, plenis tumuerunt guttura uenis,
spumaque pestiferos circumfluit albida rictus,
terraque rasa sonat squamis, quique halitus exit
ore niger Stygio, uitiatas inficit auras.
Ipse modo inmensum spiris facientibus orbem
cingitur, interdum longa trabe rectior adstat,
inpete nunc uasto ceu concitus imbribus amnis
fertur et obstantes proturbat pectore siluas.
Aquest text llatí pertany a la faula ii en la qual es descriuen les occisions dels companys de Cadme –fill d’Agènor, rei de Tir– devorats pel drac de Mart.
La traducció en la nostra llengua de la frase “interdum longa trabe rectior adstat” que trobem en l’edició que va publicar de Les metamorfosis, d’Ovidi, l’any 1929 la Fundació Bernat Metge és “de sobte es dreça més recte que una llarga biga”. Una altra possibilitat seria traduir-la com “de sobte s’alça més dret que una llarga biga”.
NOTA 2: Done les gràcies a Jordi Minguell Roselló i a Jordi Pérez Durà per la seua ajuda.