1) En sentit real: molt dolç.
2) En sentit figurat, es diu de les persones que tenen molt bon caràcter, que són amables, afectuoses, agradables, tranquil·les, afables, que tracten les altres persones amb afecte i consideració.
En el Costumari botànic [1], de Joan Pellicer, podem llegir:
Més dolç que l’alborç, diuen a Xàtiva amb gràcia i encert.