Molt cabut, molt obstinat.
Els fragments següents són de la novel·la Laru i Tan, d’Alexandre Agulló i Guerra:
–I torna-li la trompa al xic! Açò és més cabota que Belda el Vell! Un bon carxot! Mon pare ho arreglava en un bufit! No t’he dit que calles i no digues més badomies?
A mi, personalment, m’haguera posat en punxes i m’hagués generat un malestar que no sé com podria haver reaccionat, però a son pare, més cabota que Belda el Vell, segur que no l’haguera convençut. A bon any haguera permés que algú l’acompanyara amb el ramat de cabres!
–El teu home que és més cabota que Belda el Vell! S’ha encaparrotat, com sempre, i està parlant foradat!
NOTA 1: Belda el Vell era el sobrenom amb què els bocairentins anomenaven Antonio Belda Puerto, un fuster que era tremendament cabut. Va nàixer a Bocairent el 6 de març de 1887, hi va residir tota la seua vida i hi va faltar l’11 de març de 1978, quan acabava de fer els 91 anys. Era un fester empedreït, membre de la filada dels Moros Marins, i es va encabotar que l’havien de soterrar vestit de moro, amb el tratge de la seua filada. I així ho varen fer. Era un home que de tot protestava i que sempre estava remugant. De costums força tradicionals, li molestava molt que les dones portaren pantalons i sovint deia: «Xe, qualsevol dia vorem la Mare de Déu en pantalons!»
NOTA 2: Sobre la grafia tratge, consulteu «Comentaris al Diccionari normatiu valencià (XI): Sobre la paraula tratge» que vaig fer el 29 de maig del 2014 i que podeu trobar en l’annex 3.
NOTA 3: Aquest modisme comparatiu que és, lògicament, d’ús molt local, l’arreplega Alexandre Agulló i Guerra en Brots i esclafits verbals d’Alcoi i rogle de pobles muntanyencs. Alexandre Agulló em va dir que el citat modisme comparatiu l’ha sentit moltes voltes en la població d’Alfafara.
NOTA 4: Done les gràcies a Jordi Palou, a Xelo Tortosa i a Josep Sanchis Carbonell per la seua ajuda.