més burro que Tacó

1) Molt ignorant.

2) Poc intel·ligent, curt d’enteniment, que entén les coses amb molta dificultat o no aconseguix entendre-les.

3) Poc tractable, desagraït, aspre, poc sensible.

En el llibre de narracions curtes En blanc i negre, de Rafa Gomar, podem llegir:

Blaiet també estuadiava al Palau, encara que a diferència de Pep era considerat injustament un soca, més burro que Tacó.

En Contalles de iaios i iaies, de Jordi Raül Verdú, llegim:

Dins l’hostal hi havia uns quants estudiants d’eixos pillets que, només veure’l entrar i veure-li la pinta que portava, van comentar:
–Mare de Déu, aquest és un masoverot, més burro que Tacó.

En la novel·la juvenil ¿Qüestió de feromones?, d’Enric Lluch i Girbés, trobem:

–Caguenlou! –em vaig dir–. Sóc més burro que Tacó!

Sembla lògic suposar que aquesta comparança té un origen antroponímic i que Tacó era el cognom o malnom d’alguna persona que ara tothom ha oblidat.

Josep Franco, en la novel·la Això és llarg de contar, escriu tacó, en minúscula:

 Que la mare, quan ho va saber, vaig pensar, no sé per què, en Andreuet: aquell pobre xic que va morir enmig del carrer, el germà de la primera dona de mon pare, que també havia perdut el cap; però, aquell, encara tenia motius per a perdre’l, perquè sabia massa coses i això no pot ser bo, mentre que el teu cosí Víctor tota la vida va ser més burro que tacó i més animal que una haca, que també me’n recorde com si fóra ara d’allò d’aquella que anunciava un conyac i que deien que es gitava amb qualsevol home que li pagara no sé si eren vint o quaranta mil duros.

Marisol González Felip, en el llibre Frases fetes al nord de la llengua, arreplega l’expressió ser més burro que Tacó que definix de la manera següent:

1 Ser molt ignorant. Ex.: No li preguntes res, que és més burro que Tacó. SIN.: no saber fer la o amb un canut, no papar-ne una, no saber (algú) on té la mà dreta, ser un tros d’adoquí. 2 Ser una persona brusca i dolenta. Ex.: No li va fer ni cas, al xiquet; és més burro que Tacó eixe home. SIN.: ser més animal que un pont, ser més animal que una haca, ser de mala classe, tirar guits, ser un ruc, tindre mala bava.

NOTA: Aquest modisme comparatiu, molt usat en valencià, l’arrepleguen Cristòfol Martí i Adell en El nostre refranyer, Alexandre Agulló i Guerra en Brots i esclafits verbals d’Alcoi i rogle de pobles muntanyencs, Francisco Castañer Boronat en Bon pilot, bon farinot, Vicent Bataller Grau en El parlar del «tinguem». El valencià de Xàtiva i la seua àrea d’influència, Josep Sanchis Carbonell en Bocaviu, el Diccionari de la Vall d’Albaida i el DNV.