més bonica que la magrana

Referit a una dona: molt bonica, d’aspecte molt agradable.

En la novel·la Els països del tallamar, de Joan-Carles Martí i Casanova, podem llegir:

Va beure mig got de vi, perquè sabia que passaria a la seua llet com a somnífer. Deu minuts després en Gabre s’adormí al pit d’una mare més bonica que la magrana.