Molt amarg, tant en sentit real com en sentit figurat.
Trobem aquest modisme comparatiu en els versos següents que pertanyen a un poema inèdit de Carmelina Sánchez-Cutillas:
La mare Paula
alletava al meu cosí;
un nen esquifit i negre
i més amarg que la ruda.
Aquests versos els he trobat en internet, en el treball de fi de grau de Roser Durà Ronda, alumna de la Facultat de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, titulat «Matèria de Bretanya de Carmelina Sánchez-Cutillas: Records d’un ahir». En aquest treball, Roser Durà escriu:
Fa uns mesos, el professor Joan Borja de la Universitat d’Alacant em va facilitar un obsequi que ell havia rebut feia un temps gràcies a la donació personal que li va fer Marisa, filla de Carmelina Sánchez-Cutillas.
L’obsequi en qüestió és un poema inèdit de Carmelina Sánchez-Cutillas que Roser Durà transcriu tot seguit i del qual m’he permés extreure els versos que, a tall d’exemple, he posat més amunt.
Vegeu: