Molt amarg.
En Ramona Rosbif, d’Isa Tròlec, trobem:
I Marieta Penjoll com si fóra un rabosot que apareix quan la nit cau, se’n va anar al corral de cabres. I els camins polsegosos i la llum mig morta del crepuscle matinal i els ulls ensorrats i el cor que volia estimar i no podia i les cames botinflades i la boca més amarga que el rènit i els llavis secs.
Vicent Beltran en el seu llibre El parlar de la Marina Alta. El contacte interdialectal valencianobalear diu el següent de la paraula rènit:
(Sag.) Tipus de planta de fulla ampla, que té llet a les seues tiges i que pot arribar a mesurar un metre. No enregistrat a cap diccionari consultat.
NOTA: El DNV de l’AVL no arreplega la paraula rènit.