S’usa per a expressar que una persona (o una cosa) té molt poc trellat.
En la novel·la Laru i Tan, d’Alexandre Agulló i Guerra, podem llegir:
–Qui es gita amb xiquets, s’alça pixat. I quina rucada! Tenen més poc trellat que un trompot de pi!
I en la mateixa novel·la, una mica més avant, llegim:
–Veges i veges! Més poc trellat que un trompot de pi! Quines coses estarà pensant ara l’home de la llet! No comprens que està tota bruta i empudegada! –maleïa la dona fora de si.
S’usa amb el verb tindre.