menys trellat que el plat de les ànimes (o que el platet de les ànimes)

S’usa per a expressar que una persona (o una cosa) té molt poc trellat.

En el llibre En gris marengo, de Joan Josep Cardona Ivars, podem llegir:     

Parlar d’una peça de vestimenta tan poc amena com aquella que empara els peus, la darrera part anatòmica del cos, podria ser interpretat pels qui segueixen aquest escrit com que l’autor, que sóc jo, té menys trellat que el platet de les ànimes.

Segons la definició que trobem en el Diccionari català-valencià-balear, en l’entrada plat, el plat de les ànimes és un «recipient planer on es dipositen les almoines dels concurrents d’una església, d’una festa, etc. Una figura per lo plat de las ànimas, doc. a. 1621 (arx. convent de Felanitx).» Per extensió, s’anomena també plat de les ànimes a la col·lecta. El nom complet és plat de les ànimes del purgatori.

En l’Alguer es dóna el nom de plat de les ànimes a un plat que es posa a taula la nit de difunts amb els fruits propis de la primavera d’hivern: magranes, pomes, móres, raïm, castanyes, ametles, anous, avellanes, etc. És una mena d’ofrena a les ànimes dels difunts de la família.

En algunes poblacions valencianes s’anomena irònicament plat de les ànimes al plat amb embotits i formatge que es trau després de dinar per si algun comensal té més fam i vol menjar alguna cosa més. El modisme comparatiu menys (o més poc) trellat que el plat (o platet) de les ànimes fa referència a aquesta accepció popular valenciana perquè es considera que això de traure el platet de companatge per si algú té més fam és una cosa que no té gaire sentit.

S’usa amb el verb tindre.