1) Aplicat a un ésser humà: que és sonso, que no té vivor ni de gràcia, que no és gens actiu, que té un caràcter blanet.
2) Aplicat a una cosa: que no té trellat.
En Rondalla de Rondalles, de Lluís Galiana, podem llegir:
Son Marit, que ou aquell desgabellament (sense cap, ni centenér, en menys sustancia que una broma de caragol y que no parlava sino á bulto, una en lo martell, y atra en la encrusa, de mal y mala manera , aburrubarra , y no pegant res en terrér) nos pogué contindre, y en dos brincos, quant menys sen adonaren, se li planta damunt, camací camallá, y vaja la trompada.
En el Diccionari català-valencià-balear, en l’entrada broma, diu:
Menys substància que una broma de caragol: escassesa de substància, de cosa aprofitable (val.). Aquell desgavellament sense cap ni centener, en menys sustancia que una broma de caragol, Rond. de R. Val. 35.
S’usa amb el verb tindre.