Molt menut, molt xicotet.
En La confessió d’un diablet, de Narcís Oller, llegim:
També menut com un ratolí i més viu que un estornell, ja deia tothom que la picardia no el deixava créixer.
En la novel·la Els treballs d’Hèrcules Llopis, de Teresa Broseta, trobem:
Mireia, menuda com un ratolí, li tragué un pam de llengua i posà els ulls en blanc.