Una mentira molt grossa.
En el llibre de contes És quan miro que hi veig clar, d’Isabel-Clara Simó, podem llegir:
Ara era com si fos diumenge cada dia. I, per no avorrir-me, passejava. M’agradava més que res el Poble-sec, que diuen que és el pitjor de Barcelona, i és una mentida com un cabàs. La gent viu. Vull dir que la sents viure.
NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arreplega Alexandre Agulló i Guerra en Brots i esclafits verbals d’Alcoi i rogle de pobles muntanyencs.