1) En sentit real i referit a un ésser humà o a un animal: menjar molt, engolir cantitas grans de quemenjar.
2) En sentit real i referit a un ésser humà o a un animal: ser molt menjador, molt fartó.
3) En sentit figurat: fer desaparéixer alguna cosa en l’interior d’un lloc determinat (cavitat, abisme, conducte, etc.)
En la novel·la Quina lenta agonia la dels ametlers perduts, de Toni Cucarella, podem llegir:
I no solament dormia com l’algeps, menjava amb una gana desconeguda. Fins a l’extrem que en una setmana va engreixar-se cinc quilos. “Menjava com un buc, tia –li havia escrit Lluïsa–.[…]
En la novel·la Heretaràs la terra, també de Toni Cucarella, llegim:
[…] així és que menjaren com un buc i mataren, de moment, la gana, […]
En la narració curta A true story, com si diguérem dins Hòmens i falagueres i altres relats, de Toni Cucarella, llegim:
Però entre Vicent, l’oficial, i l’Arturo l’arreglaren, i val a dir que ara rodava com una seda. I allà estàvem tots tres junts, vinga d’empapussar aquella formigonera que engolia com un buc.
El lingüista Jordi Colomina i Castanyer en el llibre El valencià de la Marina Baixa, en l’entrada buc, escriu:
«[…] “menja com un buc” (Btell) aplicada a la persona fartona: deu referir- se a ‘quin estòmec té aquesta persona!’. Escrig: buch ‘glotón’.»
NOTA 1: Toni Cucarella, en ll0c d’escriure “així és que menjaren com un buc i mataren, de moment, la gana” hauria d’haver escrit “així és que menjaren com a bucs i mataren, de moment, la gana”, ja que parla de diverses persones.
NOTA 2: El DNV arreplega aquest modisme comparatiu.