menjar més que una revolta de riu

Menjar molt, amb molta gana.

Aquesta expressió l’usa l’escriptora Encarna Sant-Celoni i Verger en la seua prosa literària. En la novel·la Al cor, la quimereta podem llegir:

Encara que no es pot dir tampoc que jo no haja sigut afortunada amb el marit que a mi em va tocar, perquè, gràcies a Déu!, a part de l’úlcera –que, de tant en tant, li fa la guitza–, no m’ha caigut quasi mai malalt; menjar, menja més que una revolta de riu, i de tot –unes platerades que no sé a on se les fica–; treballar, de sol a sol i de mala manera […]

En Enterreu-me en batí i en sabatilles, d’Ester Vizcarra, llegim:

Quatre fills mengen més que una revolta de riu i la barberia ja no era el que havia sigut.

En la rondalla El Cendrós, que trobem en Rondalles i acudits valencians, de Josep Bataller Calderon, reproduïda en el llibre Rondalles populars valencianes: antologia, catàleg i estudi dins la tradició del folklore universal, edició a cura de Rafael Beltran, trobem:

No cal dir-ho: el gegant menjava més que una revolta de riu.

En la novel·la Laru i Tan, d’Alexandre Agulló i Guerra, podem llegir:

–I tu –li replicava Tomaca a Miquel– que sembles un esguit de cornisa però menges més que una revolta de riu, podries descansar i parar de rosegar americanets.

En I conte contat…, de Jordi Raül Verdú, llegim:

El Ti Pere Joan Nas, que menjava més que una revolta de riu, va seguir fartant i fartant com un porc, sense importar-li massa que la seua família se n’haguera anat esperitada i se l’haguera deixat allí tot sol.

Jordi Raül Verdú, en La velleta refranyera, escriu:

Mengeu més que una revolta de riu. Heu fet com el porquet de sant Antoni, us ho heu menjat tot.

NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arrepleguen Cristòfol Martí i Adell en El nostre refranyer, Alexandre Agulló i Guerra en Brots i esclafits verbals d’Alcoi i rogle de pobles muntanyencs, Vicent Bataller Grau en El parlar del «tinguem». El valencià de Xàtiva i la seua àrea d’influència, Josep Sanchis Carbonell en Bocaviu, el Diccionari de la Vall d’Albaida i el DNV de l’AVL.