Menjar molt poquet.
En L’alegria de don José, de Marià Serrano Biguer, podem llegir:
Entretant, la senyoreta, que menjava menys que un buixquerot i no fea més que melindres, anava trencant miquetes de pà i els tirava a l’aigua per a que se’ls menjaren els peixos que, com exhalacions, passaven fugint del soroll de la barca, que anava molt engallada.
NOTA 1: El modisme comparatiu menjar menys que un buixquerot l’arreplega Joaquim Martí Mestre en l’entrada buixquerot del Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI) (pàg. 261), posa l’exemple de L’alegria de don José que he copiat més amunt i fa el comentari següent: «Es tracta d’un animal petit, i que, per tant, menja molt poc.»
NOTA 2: El DNV de l’AVL té l’entrada busquerot i dóna la definició següent: «Au (Acrocephalus arundinaceus) semblant a la xitxarra, però més gran, de bec llarg i fort, i cant estrident i ronc.»
NOTA 3: En l’entrada balquer de la Viquipèdia diu: «El balquer, rossinyol d’aigua, buscarla grossa a les Balears o busquerot i xitxarrot al País Valencià (Acrocephalus arundinaceus) és un moixó de l’ordre dels passeriformes semblant a les boscarles i un dels ocells més grans del canyissar.»