Menjar molt, amb molt d’apetit, amb molt bona gana.
En la novel·la Temps de batuda, d’Enric Valor, podem llegir:
Jo menjava com un tro, més que en altres estius. I és que prenia amb deler aquella tasca; m’agradava aidar un poc a crear aquell exèrcit de salvació que, en compte de soldats, presentava o presentaria milers de ceps en autèntica formació militar.
En la rondalla El xiquet que va nàixer de peus, d’Enric Valor, llegim:
Bernadet no estava malament; només s’enyorava de tant en tant de no estar prop de la seua Carmesina; però tenia bon color, del sol i dels vents d’aquelles terres aspres que anava travessant; menjava i dormia com un tro…
En la novel·la A la contra, de Francesc Gisbert, trobem:
Toni s’escudellà amb desgana, displicent i esguitós, aquella pasta tremolosa i amorfa. Ell sempre estava blau de fam i menjava com un tro. Fou el primer a pegar la queixalada.
En la rondalla El rei Astoret, d’Enric Valor, podem llegir:
Però per rigorós manament de Baltasar, tots servaven bona compostura i silenci. Només, que els homes de l’era no feien sino menjar com a trons i colar el vi fort de la terra i, de tant en tant, perquè no hi mancàs llum, encendre bones torxes resinoses; i, de contents que estaven, se’ls escapava alguna rialla i alguna paraula graciosa per a la batedora.
I en la rondalla Abella, també d’Enric Valor, trobem:
Els pares estaven tots trists de veure-se-la tan esllanguida. Per la seua banda, Girgolaina i Murgulina menjaven com a trons, i, quan es trobaven soles, esclataven en unes rialles descompassades i sospitoses en demesia.