Menjar àvidament.
Podem dir, per exemple: «Tenien tanta fam que menjaven com a llops.»
En Jardí vora el mar, de Mercè Rodoreda, podem llegir:
Ell li ha dit que si dorm amb el cap a la banda d’on surt el sol no pot tancar l’ull en tota la nit. ¿Ho ha sentit a dir mai, vostè? I menja com un llop. Sempre esmorza al llit i es fa pujar quatre ous ferrats.
En Vida privada, de Josep Maria de Sagarra, trobem:
Teodora acompanyava Níobe a sopar al Colón i a l’Hostal del Sol; Níobe només provava el caviar i els espàrrecs de llauna, Teodora menjava com un llop, i de passada li proporcionava nous admiradors.
NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arrepleguen el Diccionari de la Vall d’Albaida i el DNV de l’AVL.