Menjar àvidament, sense control.
Jordi Raül Verdú, en La velleta refranyera, escriu:
–I tu què, Pitxurri, mora Marta, mora farta! –li va cridar a un gos que menjava com un desatinat.
NOTA: A Alcoi he sentit dir moltes voltes “mòriga Marta, mòriga farta”. Creia que era una dita alcoiana fins que vaig llegir en El Ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha, de Miguel de Carvantes, açò: “Desa manera, dijo Sancho sin dejar de mascar apriesa, no aprobará vuesa merced aquel refrán que dicen: muera Marta, y muera harta […]”