Matar persones com si foren conills.
En l’entrada vore les deveres del llibre Les nostres paraules vaig posar d’exemple les paraules que reproduïsc tot seguit, paraules que vaig sentir a Alcoi l’any 1968 i que conserve en les meues anotacions.
Va voler anar-se’n voluntari a la guerra i, quan va vore les deveres, ja no va poder tornar. ¡Pobre desgraciat!, el varen matar com a un conill.
(Els que ho varen dir es referien a un xicot, un jove llaurador alcoià, que se’n va anar voluntari a la guerra de Cuba i es va morir a conseqüència d’un tir que va rebre en els renyons).
Jordi Sarsanedas, en Mites, escriu:
L’embriac no pogué contestar cap paraula intel·ligible, però les seves vestidures, ridículament farcides de perles, eren prou eloqüents. El matà d’un cop de puny a la nuca, com a un conill.
En A trevés de l’Himàlaia, de Ferran del Campo i Jordà, trobem:
–Si et dono un cop de puny, et mato com a un conill, m’entens?
En l’Espill de Jaume Roig podem llegir:
Apres s’uniren
casi ‘nfinides;
ensenyorides
han molt vixcut
he prou crexcut,
matant los fills
com a conills,
no les femelles.
En El meu pas pel temps (1903-1939), de Vicenç Riera Llorca, llegim:
No fotis, tu! Seu i calla, que aquests són bojos i ens mataran com a conills