Molt marejat, tant en sentit real com en sentit figurat.
En la novel·la Mugrons de titani, de Salvador Macip i Sebastià Roig, trobem:
Festucari, marejat com una sopa, descaragola la cua i descorre la balda amb un moviment brusc. Entreobre la porta amb pesantor i només treu mig cos a fora.
NOTA: Es diu que una sopa està marejada perquè en el procés de cocció es remena contínuament a fi qua no s’apegue al fons del perol i, clar, de tant pegar-li voltes, la pobra sopa es mareja.