Molt manso, molt dòcil.
NOTA: La paraula manso, derivada del llatí mansu, és antiquíssima en valencià, ja la trobem en els Sermons de sant Vicent Ferrer: Aquell qui no vol sinó a Déu, té el cor manso. La forma manso és l’única que emprem tots els valencians, la variant formal mans ens és totalment aliena.