Molt manso, molt dòcil.
En el conte Daltabaix, de Víctor Català, podem llegir:
Sols per son pare, el vell egoista i sorneguer, que l’explotava sense compassió, aquella terrible criatura era mansa com un cadell, amb una llei de submissió esquerpa i concentrada, de poltre salvatgí, domat per la mà destra del pamper… Mes, fora de son pare, ningú més havia pogut doblegar-li el geni.
NOTA 1: La paraula manso, derivada del llatí mansu, és antiquíssima en valencià, ja la trobem en els Sermons de sant Vicent Ferrer: Aquell qui no vol sinó a Déu, té el cor manso. La forma manso és l’única que emprem tots els valencians, la variant formal mans ens és totalment aliena.
NOTA 2: El conte Daltabaix, de Víctor Català, forma part del recull de contes titulat Drames rurals.