lluent com una ascla d’or / lluents com a ascles d’or

Molt lluent.

En la narració curta El vigilant vora els balancins dins Hòmens i falagueres i altres relats, de Toni Cucarella podem llegir:

També per la Fira d’Agost la senyora Carme em donava un duro perquè em firara, i pel meu aniversari, el dia 13 de juny, sant Antoni de Pàdua, em posava a la mà una moneda de cinc duros, argentada i lluenta com una ascla d’or. Cinc duros! Quan em posava la moneda a la mà, sempre m’advertia: Gasta-te’ls bé, Lluís, no te’ls jugues a les romes ni al set i mig… I l’últim any me’n va donar un bitllet de vint: de vint duros, vull dir.

En la narració curta Hòmens i falagueres dins Hòmens i falagueres i altres relats, de Toni Cucarella llegim:

D’altres, però, afirmen que els de l’hospital els contaren que dies abans havia arribat un cotxàs negre, lluent com una ascla d’or, impressionant, amb un advocat i una infermera, i a Sílio Barilla se l’emportaren. Això diuen que deien.

NOTA: Sobre el joc de les romes vegeu l’entrada jugar a les romes del llibre El valencià de sempre.