Molt lluent.
En la novel·la Nit de foc, de Vicent Marqués, llegim:
Tenia el cos inclinat cap a una banda com si haguera perdut alguna cosa per terra, amb una mà sobre la taula, i del cap no se li veia més que la coroneta, lluent com el cul rebregat d’una mona, i un poc de pelussa groguenca i flàccida.
NOTA: Considere que hauria sigut més encertat que l’autor haguera escrit el femení lluenta –que és la forma usada habitualment pels valencians– en lloc d’emprar la forma invariable lluent –que no es diu en cap parlar valencià–.