Molt lluent.
En la novel·la Quina lenta agonia la dels ametlers perduts, de Toni Cucarella, podem llegir:
I quan li’l va ensenyar, Joe es feia creus que poseïra un cotxe com aquell, llarg, negre i lluent com un bronze brunyit, i es va demanar quina mena de prefessió tenia que li permetia aquest luxe.