lliure com un pardalet del cel (o com els pardalets del cel)

Completament lliure.

En la narració Per la més negra cobdícia dins Històries casolanes, de Jordi Valor i Serra, podem llegir:

Fou una embriaguesa de paisatge, una set insaciable de sa terra nadiua, allò que es despertà en la seua ànima en aquells moments que li féu beneir mil vegades l’instant que es decidí a canviar l’ofici i ser lliure com els pardalets del cel i com son company Andreu.