Llevar-se (algú) de damunt una persona, animal, cosa o assumpte, d’una manera enèrgica, ràpida, decidida, resolta i sense dubtar-ho ni un moment.
Exemple:
–¿Saps que la teua filla ha enviat a l’ample al meu fill?
–Això són coses de jóvens. Ja voràs tu com tornen paus.
–Però és que se l’ha llevat de damunt com es trau el pèl de la pasta.
El diàleg de l’exemple reflectix, aproximadament, el que varen mantindre la meua àvia paterna i la meua àvia materna en el carrer de Sant Mateu d’Alcoi l’any 1925, quan ma mare, molt joveneta en aquell moment, havia decidit trencar la relació de nuviatge que mantenia amb mon pare. Afortunadament, la meua àvia materna va tindre raó, els meus pares varen tornar paus i, uns quants anys més avant, es varen casar. Si no arriba a ser així jo no hauria nascut i, per tant, ara no podria dedicar-me a arreplegar modismes comparatius valencians.
La locució ens descriu la manera com algú que està pastant pa, si veu en la pasta un pèl o un cabell, el trau decididament, agafant un pilotet de pasta amb el pèl i reballant-lo fora de manera brusca i enèrgica.