lleuger com una ploma

Molt lleuger, que pesa molt poc.

En la novel·la Rèquiem per Reginald Huxley, de Manel Álamo, trobem:

Va experimentar com el seu cos es tornava lleuger com una ploma i, sense cap esforç, s’enlairà i es deixà absorbir per aquell cercle de llum.

En la novel·la juvenil Sònia i els maquis, de Joaquina Barba, podem llegir:

No ho oblidaré mai, m’he sentit lleugera com una ploma, plena i dolça com una cirera acabadeta de collir i he demanat a la lluna lluent no fer-me major mai, que l’adolescència m’adopte per a sempre perquè endevine que d’alguna manera quan ens fem majors, les coses canvien.

En la novel·la Els treballs d’Hèrcules Llopis, de Teresa Broseta, trobem:

Tan bon punt guanyà el carrer, però, palpant amb la punta dels dits els diners acabats de guanyar que li omplien la butxaca, olorà amb força el rastre de pólvora que encara quedava en l’aire de la matinada i es va sentir lleuger com una ploma.