Que és molt llest i espavilat, que se la sap tota, que no hi ha qui l’enganye.
Fa referència al mamífer carnívor de la família dels cànids, espècie Vulpes vulpes.
En la novel·la Enllà de l’horitzó, d’Enric Valor, podem llegir:
Jo sabia per Toni i Amèlia que David tenia moltes virtuts: era un bon observador; un home honrat però de geni; llest i astut com una rabosa; no passava ningú ni de nit ni de dia per l’Almussai que no ho sabés ell. Els veïns havien acabat per atribuir-li poders quasi màgics.
En la novel·la El tatuatge dels apàtrides, de Josep Palomero, llegim:
El comte de Cavour, primer ministre del Piemont, era un d’aquests. Llest com una rabosa, totes les desgràcies familiars i els contratemps polítics dels Salvador havien estat ordits per ell.
En la novel·la L’estiu de l’amor, d’Antoni Oresanz, trobem:
“Se li ha girat feina”, li havia vaticinat el Josepet de l’Engràcia, un pocasolta en tota regla, això és ben cert, però tan llest com una rabosa.»