llançar-se com un carronyaire / llançar-se com a carronyaires

Abalançar-se algú ràpidament contra alguna cosa de la qual pensa que pot traure’n profit.

En la novel·la Els països del tallamar, de Joan-Carles Martí i Casanova, podem llegir:

Hi ha disculpes que no s’haurien de presentar mai perquè el mal fet s’hauria de desfer quan la reparació és possible, per molt que el delicte haja prescrit; i és que, en aquest cas, s’havien llançat com a carronyaires sobre una herència que no els pertocava, quan hi havia mitja dotzena de fills pel mig.