S’usa per a expressar que unes llàgrimes són molt grosses.
En Tombatossals, de Josep Pascual Tirado, podem llegir:
Dos llàgrimes com a cigrons devallaven per la formosíssima fesomia de la infanta.
I en la mateixa obra, més avant, llegim:
Lo rei Barbut no podia desempegolar-se del galifant, que plorava com home de cor tendre; tots feen carasses i deixaven caure llàgrimes com a cigrons dels ulls botinflats.
En la novel·la Dies de verema, de Joan Olivares, trobem:
Vaig treure el dit magolat del piló i vaig seguir picant, unes llàgrimes com a cigrons em regolaven galtes avall.
En el llibre de records d’infantesa L’ullal, de Martí Domínguez Barberà, podem llegir:
–¿El palmito, fill?
I redolaven per les galtes velludes de la vella fadrina dos llàgrimes com dos cigrons.
–¡Ara mateix, mante!, de seguida… ¿I quin de tots vols?
En el Diccionari català-valencià-balear, en la primera accepció de l’entrada ciuró o cigró, diu:
Llegum de la planta Cirer arietinum; cast. garbanzo. Esmina de ciurons, Leuda Coll. 1249. Emina de ciurons VI diners, Cost. Tort. IX, xix, 1. Donali àlohes en póluora en cantitat de vn ciuró, Flos medic. 126. Unas gotas claretjants tan groses com un ciuró, doc. a. 1761 (Hist. Sóller, ii, 605).«Li queien unes llàgrimes com a cigrons» (Manresa, Barc.).