jugar com a xiquet de sucre

Jugar a un joc sense tindre cap dels inconvenients implícits al compliment estricte de les regles del joc en qüestió.

Manuel Joan i Arinyó, en la novel·la Les nits perfumades, escriu:

A partir de les sis, la botiga esdevenia un formiguer humà entre els qui hi venien a jugar al billar i els qui s’hi aplegaven només per mirar i fer el barret. De vegades faltava algú per a disputar una partida de dos contra dos i tiraven mà de mi, que jugava com a xiquet de sucre. Per això, fóra quin fóra el resultat, jo no pagava mai, ni tampoc cobrava.

En els jocs infantils, la denominació xiquet de sucre s’aplica als xiquets xicotets als quals se’ls permet jugar amb els de més edat però se’ls allibera de l’obligació d’haver de pagar. També s’aplica aquesta denominació a xiquets de més edat que tenen algun impediment que no els permet jugar amb normalitat, com ara si estan accidentats o malalts o tenen algun problema físic que no els permet córrer o fer determinats moviments.

El mateix Manuel Joan i Arinyó ens ho aclarix en una altra de les seues novel·les, Fem un trio, a on podem llegir:

Atesa la diferència corporal entre un i altre, devia considerar-me com a molt el xiquet de sucre dels jocs infantils, que gaudeix del plaer lúdic, però no l’afligeix l’enuig de pagar; benifet que se li atorga per la seua poca edat.

En qualsevol joc de persones adultes, si a algú se li permet jugar alliberant-lo de les obligacions derivades de les normes del joc, diem que juga com a xiquet de sucre, és a dir, que juga de la mateixa manera que juga a un joc infantil un xiquet de molt poca edat: amb total llibertat, sense cap obligació ni cap inconvenient, sense cap lligam amb les regles del joc.

NOTA: Juli Jordà Mulet m’informa que en el grup de Facebook “Rescatem paraules de l’oblit” ha trobat la informació següent respecte al fet que un xiquet puga jugar sense haver de pagar:

Es diu de sucre a Benicarló, Càlig, Castalla, Cinctorres.

Es diu de bulto a Alcoi, Potries.
Es diu de suro (o, simplement, suro) a Almenara, Bocairent, Borriana, Callosa d’en Sarrià, Catarroja, Crevillent, Eslida, Foios, Fondeguilla, Meliana, Nules.

En la 5a accepció de l’entrada suro del llibre Paraules en xarxa, de Juli Jordà, diu:

ser (de) suro: Jugar a un joc, però sense comptar per al resultat. Quan un xiquet menut juga amb uns de més grandets normalment és suro, no paga, però tampoc compta. Expressió semblant: ser de sucre.