inflat (o unflat) com una bóta / inflats (o unflats) com a bótes

Molt inflat.

És un modisme comparatiu àmpliament usat en valencià, sobretot en el nord-meridional.

En la novel·la Crim de germania, de Josep Lozano, podem llegir:

I per tal d’allunyar l’aprensió que m’inspirava aquell mort trangolejant, inflat com una bóta, la qual em feia afluixar les cames i eriçar els cabells, com també tremolins a les mans, em vaig pegar un pessic en una de les meues turmes, però, malgrat el dolor de l’ou, el penat continuava gronxant-se a la forca del Mercat, amb els ulls molt oberts. El temor s’apoderava de tot el meu cos, i em feia tremolar de cap a peus com si fos la fulla d’una canya.

En la novel·la Pana negra, de Joan Olivares, trobem:

Després de comprovar que el turmell li havia quedat inflat com una bóta i que l’aposta no es podia tancar, van haver-hi les primeres disputes sobre si havien guanyat els de l’esquerra o si s’havien de tornar els diners.

En la novel·la Com la flor blanca, de Manuel Joan i Arinyó, llegim:

No van recobrar el seu cadàver fins a tres dies més tard. El seu cos d’ara no s’adeia gens amb el renom que li havia atorgat la malícia popular: inflat com una bóta, devia pesar vora cent quilos.

NOTA: El DNV arreplega el modisme comparatiu unflat com una bóta que definix com a ‘molt gros, molt ple, botinflat’.