En sentit figurat, referit a una persona: estufat, envanit, ostentós, que demostra vanitat.
En el llibre de narracions curtes En blanc i negre, de Rafa Gomar, podem llegir:
Tanmateix, el que més satisfet estava era mon pare. Li posava el braç per damunt del muscle al meu germà i recorria el trajecte del teatre a casa, unflat com un titot.
En la novel·la La vall dels oblidats, de Leo Climent, trobem:
L’únic que entrà amb un aire més desimbolt fou don Antonio, vestit de negre, com la pena, amb corbata i sabates lluentes, pentinat amb la típica cortineta que duien els calbs i unflat com un titot, segurament perquè anaven a complir-se els seus auguris de negre corb. S’assegué a la primera fila i esperà.
En la narració juvenil Felip Marlowe i la banda dels barracons, de Lluís Miret, llegim:
–Com penses que me n’he assabentat? –em mostrava orgullós d’haver-me avançat als raonaments de la meua companya i exhibia, unflat com un titot, els resultats de les meues indagacions.