Completament immòbil.
Josep Lozano, en la novel·la El mut de la campana, escriu:
Després vaig cloure els ulls. Estava trastornat, febrós. Em trobava perdut entre els dubtes, immòbil com un estaferm, esperant l’últim colp de la temptació, a la qual, més tard o més d’hora, rendiria bandera i armes, cosa que també desitjava.