home com una pica / hòmens (o homes) com a piques

S’empra per a dir que un home és alt, corpulent, fornit, refet, robust, cepat.

També pot dir-se un xic, un xicot, un fill, etc. També pot aplicar-se a dones.

En la novel·la Heretaràs la terra, de Toni Cucarella, podem llegir:

[…] el pintor barroc Josep de Ribera i Cucó, àlies Lo Spagnoletto, la fèrria estàtua del qual, paleta i pinzell en posició professional, tot disposat a desafiar l’ofensiva inexpressió d’un inexistent llenç en blanc, ben plantat sobre un imponent pedestal de marbre rosat de Buixcarró, extret de la serra del mateix nom compartida entre Barxeta i Quatretonda, ens suggereix la idea que devia ser un home com una pica, alt i ben format; tanmateix, segons els seus biògrafs més actuals, no feia gaire més alçària que un tap de bassa, per la qual cosa li endossaren el diminutiu, més i tot afirmen que per causa d’aquest defecte tothom li feia tothora la guitza, l’esqueta, segons una altra manera de dir-ho a Xàtiva i la seua redor.

Joaquim Martí i Gadea en Ensisam de totes herbes (pàg. 479) escriu:

–Eixa casera sí que va ser molt gran, mes al costat de la que feu el burro del tio Prunes ahi baix en lo saltet de Gatan, es no res; perque ¿qu’es aixó de que sinc homens com á piques y casaors d’ofisi, armáts com Sen Chordi, carregats de peltrets y en bons gosos y millors furons maten sent ó dosentes peses, venintlos la casa tan á la má?

En la rondalla Home roig, gos pelut i pedra redona, d’Enric Valor, escriu fills com a piques:

Fa molts anys, vivia en un mas de la serra de Penàguila un llaurador que tenia tres fills com a tres piques. Grandot i arriscat n’era el primer, i així mateix el segon, els quals agafaven l’aladre de l’esteva i feien el que no feia ningú en el terme: llaurar, de sol a sol, una llenca de sis fanecades. El tercer era més menut, més prim i esllanguit, però també, malgrat no tenir l’espenta dels seus germans, era sofert i resistent com a bon muntanyés.