S’empra per a dir que un home és (o deu ser) com cal que siga d’acord amb les convencions socials del moment i de la societat en què viu.
En la novel·la El lledoner de l’home mort, de Toni Cucarella, podem llegir:
Jo el vaig ajudar perquè era amic meu. I ell m’enviava aquells diners perquè jo era amic seu. I qui no és amic dels seus amics no és un home com cal…
En la novel·la La melodia del desig, de Ferran Garcia-Oliver, trobem:
Com ha dit mossèn Bardina, sou un bon pare. Confieu-me el vostre fill gustosament i us el tornaré fet un home com cal.