Aplicat a una persona: que no s’hi veu gens o s’hi veu molt poquet.
En la novel·la La mirada de Rebeca, de Vicent Pallarés, trobem:
–No, la veritat és que no, però em fa l’efecte que deu ser perquè t’hi veus menys que un gat d’escaiola, d’eixe ull.
NOTA: Considere que la paraula escallola s’ha d’escriure amb ll i s’ha de pronunciar, lògicament, com a lateral palatal sonora, que és la pronúncia tradicional valenciana i és també la que correspon a la paraula italiana de la qual procedix, scagliuola. Malauradament, el DNV de l’AVL ha inclòs únicament la variant formal castellanitzada escaiola.