Aplicat a una persona: que no s’hi veu gens o s’hi veu molt poquet.
Josep Lozano, en la novel·la El mut de la campana, escriu:
–Ni calor, ni orgues! Que sou totes molt desvergonyides i prou! au! ara vés a la cuina, agafa l’espelma i encén-la a la llar, que el celler, com tu ja saps, és fosc com la boca de llop, i us hi veureu menys que un còdol de riu dins un sac.
NOTA: Com veiem, Josep Lozano escriu còdol, que és la forma que s’empra a Calalunya i a les Illes Balears, en lloc de la variant formal cudol que és la que usem els valencians.