guapo com un sol / guapos com a sols

Molt guapo, d’aspecte molt agradable. S’aplica, fonamentalment, a xiquets xicotets i a dones jòvens.

En Tipos d’espardenya y sabata, de Joaquim Martí i Gadea, podem llegir:

[…] aumentà en giquets, puix la seha Quica li’ls feha clars, pero li’ls feha huapos com á sòls y gròsos com á torrejóns.

En la novel·la Quina lenta agonia la dels ametlers perduts, de Toni Cucarella, podem llegir:

La dona era guapa com un sol! En els dies que vingueren, aquella dona misteriosa, en arribar les sis de la vesprada, que començava a fosquejar en aquell temps, apareixia pel bancal i s’assentava vora el nouer de l’entrador, sense dir ni hec. Aixina durant un rastre de dies, fins que a Serafí ja li coïa massa la curiositat i va anar a conéixer-la i saber què volia d’ell. I la dona, que ja vos he dit que era guapa com un sol, li va dir, en un castellà molt estrany, que estava enamorada d’ell i volia… volia… volia gitar-se amb ell.

En I conte contat…, de Jordi Raül Verdú, llegim:

Això era un home que tenia una filla guapa com un sol i més bona que el pa.