Emetre sons que recorden els grunys dels porcs.
En l’Espill de Jaume Roig podem llegir:
Si res vos mana
lo vell exorch,
grunya com porch,
no·n façau res.
Heus ací un fragment de l’obra Sant Antoni abat, del folklorista mallorquí Rafel Ginard i Bauçà, en el qual trobem el modisme comparatiu grunyir com a porcs i uns quants més de semblants:
S’aixeca una horríssona tempestat. Els dimonis prengueren formes monstruoses, símbols dels pecats capitals, que encara són més lleigs que no els mateixos dimonis. Ulls botits i espirejant com a brases vives; boques fumejant i fent cruixir les serres de les seves dents, amb els cabells arreveixinats com a cerres, aquelles bèsties cruentes amb ràbia lluciferina grinyolen com a cans, bramulen com a lleons, xiulen com a serpents, grunyen com a porcs, eguinen com a cavalls, bruelen com a bous i amb [les] seves urpes i peus ganxuts i mordales sembla que intenten, però Déu no els ho permet, aspidar-lo i esquarterar-lo.