gros com un cigró / grossos com a cigrons

Aplicat a una cosa menuda i de forma més o menys arredonida, com ara una gota d’aigua, una llàgrima o un diamant: d’una grandària considerable.

En la rondalla Abella, d’Enric Valor, podem llegir:

–Jas, doncs, aquest anell –féu el negre traent-se’n un de preciós, d’or, amb un diamant gros com un cigró–.

Josep Lozano, en la novel·la El mut de la campana, escriu:

A més a més, duia el cap cobert amb una mitja lluna adomassada. la minyona apartà el cobertor i va mostrar-me un carboncle, gros com un cigró i amb el cap negre, que tenia ben a prop del tou de la cama. Després també li vaig veure dues petites vèrtoles al coll.

En la novel·la Els retrobats i els perduts, de Josep Usó, trobem:

Mateu i Teresa es queden quiets, mirant-se fixament. Ell no pot evitar que se li humitegen els ulls i que un llagrimó, gros com un cigró, acabe davallant-li fins la barbeta.

NOTA: Josep Usó empra la paraula llagrimó per a expressar que a Mateu li cau una llàgrima molt grossa. És un calc del castellà lagrimón, incorrecte i innecessari. En valencià, les paraules acabades en –ó com ara barró, bassó, favó, senderó, botifarró, guitarró o finestró, són diminutius. Els únics augmentatius que hi ha en valencià acabats en –ó (saló, cinturó, tassó) són derivats d’augmentatius castellans. En castellà, en canvi, les paraules acabades en –ón són quasi totes augmentatius i únicament unes poquetes (ratón, rayón, anadón) són diminutius. Josep Usó huaria d’haver escrit llagrimota. També podria haver escrit llagrimot, perquè quan fem l’augmentatiu d’algun nom femení, si el masculinitzem, sembla que siga una mica més gran encara. Així, si algú té una panxa molt gran, diem ¡quina panxota que té!, però si volem que faça l’efecte que és més gran encara diem ¡quin panxot que té! Si volem expressar que una rata de claveguera té unes dimensions exageradament grans, diem que és un ratot. De la mateixa manera podem dir un missot, un cervesot, un cuixot o un llagrimot. I també podría haver escrit, simplement, llàgrima, perquè si tot seguit diu que és grossa com un cigró, tothom entén que la llàgrima és d’una grandària considerable i no cal fer ús de cap augmentatiu.